La Llanterna Màgica

Jordi Tarradas dedica el programa a Judy Garland, el mite icònic que ara compliria 100 anys i que coneixem de El Mago de Oz.

Aquella escena en la qual una adolescent interpreta a una nena de 12 anys, una tal Dorothy Gale, i canta una cançó on parla de que més enllà de l’arc de Sant Martí, allà on existeix un món millor. Un univers de núvols de cotó i felicitat. Així es resumeix l’escena més icònica de El Mago de Oz, tota una filosofia de vida, la de l’autoengany, i on se’ns diu que el somnis sempre mereixen la pena, malgrat no tinguin res a veure amb la realitat. Una forma de definir el Hollywood daurat, aquell que va construir i destruir a una adolescent que cantava aquella cançó: Judy Garland.